Aquest ha estat el FITUR de la pulsereta incòmoda a l’estil “tot inclòs” i el de les grans cues d’accés el dia de la inauguració. També el dels dubtes banyats amb Ómicron, que algunes delegacions de països i destinacions han solucionat reduint efectius o enviant en avançada a les seves agències de PR i comunicació. Però també ha estat el FITUR de l’acceleració progressiva, aquell en el qual una setmana abans d’arrencar semblava que no hi havia convocatòries, per a acabar desbordant l’agenda els últims dies abans de l’esdeveniment.
Un FITUR en el qual potser no hi ha hagut tantes aglomeracions en els passadissos, però sí moltes ganes i el doble de participants professionals que en l’edició anterior – traslladada en el seu moment al mes de maig – segons les xifres oficials. En aquesta edició s’ha recuperat el fred de Madrid en aquestes dates, així com la voluntat de trepitjar l’acceleradordel turisme al primer senyal de positivisme per part de les autoritats.
La presència d’Àfrica ha estat testimonial, la d’Àsia s’ha mantingut pel que fa als seus països amb més “tirada” i l’Amèrica Llatina ha desplegat més energia, color i ganes que la resta: les seves gents ja no són només receptors de viatgers a la recerca d’exotisme, sinó també emissors d’un turisme molt cobejat i clau per a la recuperació del sector. Les autonomies de casa han posat la millor cara, però han servit menys vins que altres vegades.
El capítol de les tecnologies continua creixent sense parar, amb més i més solucions per a la hotelería o la gestió de reserves, traçant recorreguts en els quals l’usuari pràcticament veurà com s’obren totes les portes “per la cara”, per exemple a través de la biometriaque permetrà l’accés a l’embarcament d’un avió o a l’habitació d’un hotel. Fins i tot, encara que pugui semblar un contrasentit pel contingut de la fira, a FITUR es podia crear enguany un avatar per a poder interactuar en el metavers i viatjar sense sortir de casa.
L’oferta en general s’ha tenyit de verd, de sostenibilitat i de turisme actiu a l’aire lliure, si bé la mobilitat responsablecap al destí continua sent la gran assignatura pendent, encara que ja hem vist els primers ferries elèctrics – de moment per a cobrir distàncies curtes, per allò que l’autonomia dona per al que dona –.
En definitiva, un FITUR carregat d’esperança i amb un runrún de fons sobre la necessitat de replantejar a fons, i aquesta vegada de veritat, elfutur del turisme.
