El 2021, un 13,4% dels empleats de la Unió Europea dels 27 van teletreballar des de casa seva. Aquesta xifra està notablement per sota del potencial d’implantació màxima d’aquesta manera de treballar, que segons estimacions diferents pot oscil·lar entre el 30 i el 40% dels llocs de treball.
De què depèn que en una organització s’implanti o no el teletreball? En bona mesura, és clar, de les percepcions i capacitats que tinguin les persones amb capacitat de decidir sobre la seva implantació.
Enquesta a nivell europeu
El projecteWorkingSmart Erasmus+ ha realitzat una enquesta a cinc països europeus per conèixer les percepcions sobre el teletreball per part de les persones en rols directius, i així poder formar adequadament les persones que lideraran la seva implantació (vegeu més avall les dades sobre la mostra).
Les dades obtingudes indiquen que les persones decisores de les organitzacions tenen una valoració general positiva del teletreball i tenen intenció d’implantar-lo aviat o augmentar-ne el nivell d’implantació a les organitzacions. Pensen que el teletreball és aplicable a les tasques i que els resultats de l’ús del teletreball són tangibles i observables. La implantació del teletreball no els provoca ansietat i perceben que poden controlar-la adequadament. Tot això, sense enganyar-se sobre l’esforç que requerirà, ja que assumeixen que seran necessaris canvis significatius als seus llocs i rutines. No obstant això, hi ha diferències segons el perfil de qui respon, cosa que és rellevant per entendre les possibles dificultats en la difusió del teletreball a les organitzacions.
Les persones que tenen una visió del conjunt de l’empresa (propietàries d’empreses i en càrrecs de direcció general), especialment si l’empresa és de mida molt reduïda, tenen un patró de comportament similar, davant del teletreball, el qual difereix en alguns aspectes del dels càrrecs directius en nivells jeràrquics inferiors:
● La percepció del risc és molt més gran entre la direcció general i els propietaris d’empreses en relació amb la pèrdua de la cultura corporativa, la cohesió i el compromís de l’equip i la capacitat de comunicació o la comunicació interna.
●La direcció general i els propietaris/es d’empreses també tenen una percepció menys positiva de la qualitat dels resultats que s’obtenen amb el teletreball, la seva utilitat, les oportunitats que ofereix per a la conciliació de la vida laboral i familiar, o la satisfacció de els treballadors en relació amb aquesta manera dorganitzar el treball.
●Per a les persones al màxim nivell jeràrquic el teletreball és menys agradable, satisfactori i interessant que per als altres directius. Per contra, les seves percepcions sobre la confiança, la facilitat o la comoditat són menys positives.
En conseqüència, els propietaris de les empreses i els directors generals donen menys importància a la implantació del teletreball que els altres càrrecs directius. Això passa de manera més clara quan la dimensió de l’empresa és més petita i sens dubte pot generar un fre (si no una barrera) a la difusió del teletreball a les micro-pimes i pimes europees.
Aquests resultats suggereixen que qualsevol acció encaminada a promoure la implantació del teletreball a Europa ha de prestar especial atenció al col·lectiu amb pitjor percepció sobre aquesta forma de treball, és a dir: les persones que ocupen el màxim nivell jeràrquic a les empreses de menor dimensió, siguin propietàries o direcció general. Les persones amb rols directius en nivells jeràrquics inferiors, especialment a les grans empreses, són més favorables al teletreball i senten que no els suposa un canvi difícil en la seva manera dactuar.
Resultats de l’enquesta
L’enquesta de WorkingSmart Erasmus+ ha recopilat 186 respostes de persones de perfil divers (veure
Taules 1 i 2), que tenen influència sobre la implantació del teletreball a les seves organitzacions.
